Ascensor: manteniment, inspeccions i la factura que ningú espera

En moltes comunitats l'ascensor és la partida més cara del pressupost després del personal. I és també el contracte que menys gent ha llegit.

Les dues coses que són obligatòries

• El contracte de manteniment amb empresa autoritzada, amb les revisions periòdiques que marca la normativa.
• La inspecció periòdica per organisme de control autoritzat, amb la seva periodicitat segons antiguitat i tipus d'edifici.

Cap de les dues es vota: són obligacions. El que sí que decideix la comunitat és amb qui i en quines condicions.

On són els diners: la diferència entre modalitats

Els contractes solen anar en dos grans formats:

• Manteniment simple: inclou revisions i poca cosa més. Cada peça que falli es factura a part.
• Manteniment integral: inclou peces i reparacions, amb exclusions.

L'integral sembla més car i moltes vegades surt més barat, perquè una sola avaria de les grosses pot costar més que la diferència anual. Però cal llegir les exclusions: gairebé tots exclouen alguna cosa, i sol ser justament el que és car.

El que cal mirar abans de signar o renovar

• Durada i renovació automàtica. Els contractes d'ascensor són famosos per les seves pròrrogues llargues i els seus preavisos exigents. Apunteu al calendari la data límit de preavís.
• Què inclou exactament i què queda exclòs, per escrit.
• Temps de resposta davant d'avaria i davant de rescat de persones atrapades.
• Com s'actualitza el preu cada any.

La factura que ningú espera

Les adaptacions normatives i les grans substitucions (maquinària, portes, quadre de maniobra) no solen entrar en cap manteniment. Són despesa a part, i són cares.

Per això convé saber l'edat real del vostre ascensor i tenir-ne una previsió. Un ascensor amb molts anys no és un problema fins que ho és, i llavors és un problema de diversos milers d'euros per veí.

I el repartiment

Si a la vostra comunitat els baixos no paguen ascensor, comproveu que això estigui als estatuts o en un acord vàlid, i no simplement en el costum. És una de les fonts de conflicte més habituals quan arriba una derrama grossa.