Ningú participa a la comunitat: com es canvia això

Hi ha una queixa que gairebé tots els presidents comparteixen: la gent no participa, no ve a les juntes i després opina a l'ascensor. És un problema real, i té arranjament.

Per què no participen

Gairebé mai és desinterès. Sol ser una barreja de tres coses: la junta cau a una hora impossible, no se sap de què anirà fins que s'hi arriba, i hi ha la sensació que les decisions ja vénen preses.

Si aquests tres punts no canvien, cap crida a la participació funciona.

Tres coses que sí funcionen

1. Preguntar abans, no durant. Enviar l'ordre del dia amb quinze dies i una línia concreta: «si teniu alguna cosa a proposar per a aquest punt, digueu-m'ho abans del dia X». Recollir propostes per avançat converteix una junta de dues hores en una de quaranta minuts, perquè la gent hi arriba llegida.

2. Un canal permanent per a les coses petites. Una bústia física al portal segueix funcionant, i funciona encara millor si a més hi ha una via digital. L'important no és el format: és que cada avís tingui resposta. Un canal on escrius i ningú contesta es mor en dues setmanes i deixa pitjor sensació que no tenir-lo.

3. Explicar el que es fa. Un missatge trimestral de quatre línies —què es va arreglar, què es va gastar, què ve— canvia la percepció del càrrec més que qualsevol altra cosa. La major part de la desconfiança veïnal no neix del que es fa malament, sinó del que no s'explica.

El parany a evitar

Que participar signifiqui «venir a discutir». Si les tres últimes juntes van acabar malament, ningú vol una quarta. Començar pel petit i resoluble —el portal, la neteja, un horari— reconstrueix el costum de decidir junts abans d'arribar als temes cars.

I una expectativa realista

No participaran tots, ni cal. Amb que passin de quatre a vuit persones implicades, l'edifici canvia: es reparteixen tasques, apareixen relleus i el càrrec deixa de recaure sempre en el mateix.