Derrames: què són, com s'aproven i com es reparteixen

Poques paraules tensen més una junta que "derrama". Entendre-la bé és la meitat d'aprovar-la sense bronca.

Què és

Un pagament extraordinari —fora de la quota mensual— per afrontar una despesa concreta que el fons de la comunitat no cobreix: la façana, la teulada, canviar l'ascensor, una obra d'accessibilitat.

Com s'aprova

Depèn de per a què sigui:

• Obres necessàries (conservació, seguretat, habitabilitat): majoria simple. Si la façana amenaça ruïna, ni tan sols és opcional votar-la.
• Millores (nous serveis, estètica): tres cinquens, i amb límits — un propietari dissident pot no estar obligat a pagar millores cares no exigibles.
• Sempre: en junta convocada amb el punt a l'ordre del dia, i amb l'acord (imports, terminis, repartiment) recollit en acta.

Com es reparteix

Tret que els estatuts diguin una altra cosa, per coeficient de participació: l'obra de 30.000 € no es divideix a parts iguals — el pis amb 8% de coeficient aporta 2.400 €, el del 3% aporta 900 €. Repartir "a parts iguals" una derrama sense base estatutària és la via ràpida a una impugnació.

Consells de president a president

• Fracciona: sis pagaments de 400 € fan menys mal que un de 2.400 €, i redueixen impagaments.
• Documenta-ho tot: pressupostos comparats abans de la junta, acord detallat a l'acta, i cada pagament registrat — qui ha pagat què ha de poder consultar-se en qualsevol moment.
• Comunica aviat: la derrama que s'anuncia amb mesos es paga; la que s'anuncia amb setmanes es baralla.