Entrar a casa d'un veí per arreglar una cosa de la comunitat

Hi ha avaries que no es poden arreglar des de l'escala. El baixant general passa pel bany del tercer, la humitat del sostre del segon ve d'una canonada del pis de dalt, la instal·lació d'aigua travessa per dins d'una cuina. Per tocar aquest element comú cal entrar en un habitatge privat, i és aquí on moltes comunitats petites s'encallen.

La bona notícia és que gairebé sempre es resol bé. La dolenta és que, quan es porta malament, un problema de dos dies es converteix en mesos de tensió entre veïns que es creuen cada matí al portal.

Per què un veí ha de deixar passar

El criteri general a Espanya és fàcil d'entendre: el pis és privat, però l'edifici és de tothom. Quan una reparació és necessària per conservar l'edifici o els serveis comuns, i no hi ha cap altra manera raonable de fer-la, el propietari o el llogater han de permetre l'accés.

A canvi, la comunitat no hi entra "perquè sí": ha d'avisar, justificar per a què entra i fer-ho de la manera menys molesta possible. I si l'obra causa danys dins de l'habitatge, com rajoles picades, un fals sostre obert o pintura, la comunitat s'encarrega de deixar-ho tot com estava.

Qui paga què

Convé separar-ho des del primer dia, perquè és la font principal de discussions:

• La reparació de l'element comú (el baixant, la canonada general, el forjat) la paga la comunitat.
• Els desperfectes causats dins de l'habitatge per poder arribar a aquest element també els assumeix la comunitat: obrir, tancar i reposar.
• El que sigui avaria pròpia del pis (el desguàs del seu lavabo, la seva aixeta) el paga el propietari.
• Els danys que la fuita hagi causat en mobles o pertinences solen anar per l'assegurança; convé donar el part com abans millor i deixar que les asseguradores parlin entre elles.

Dir-ho per escrit abans de començar evita el clàssic "jo no sabia que em deixarien el bany així".

Com demanar-ho bé

• Parla primer en persona o per telèfon. Un avís fred per escrit, sense conversa prèvia, posa qualsevol persona a la defensiva.
• Després envia l'avís per escrit: quina avaria hi ha, per què cal entrar per casa seva, què es tocarà, quant es calcula que dura i qui hi entra (nom de l'empresa).
• Ofereix dues o tres dates alternatives, incloent-hi alguna a primera hora o en un dia no laborable si el veí treballa fora.
• Deixa clar que la comunitat reposa el que es piqui i que el veí no paga l'obra.
• Si el veí és llogater, avisa també el propietari. Moltes negatives són simplement por de decidir sobre una cosa que no els toca.
• Guarda la resposta, sigui quina sigui.

Si no contesta o s'hi nega

Primer, descarta l'evident: molta gent no contesta perquè és fora, perquè l'avís s'ha quedat en una bústia que no mira o perquè el pis està llogat i el missatge no ha arribat al propietari. Insisteix per una altra via i deixa constància de cada intent.

Si la negativa és clara, no convé forçar res ni entrar sense permís, encara que l'avaria sigui urgent i l'enuig estigui justificat. El més assenyat és deixar per escrit els intents, els danys que s'estan produint mentrestant i les alternatives ofertes, i consultar amb un advocat o amb l'assegurança de la comunitat, que en moltes pòlisses inclou assessorament jurídic. Ells diran quins passos es poden fer i en quins terminis, que és justament el que no convé improvisar.

Com evitar que acabi malament

• No converteixis l'avaria en un judici al veí al grup de la comunitat. El que s'escriu en calent es recorda durant anys.
• Explica amb detall què es farà: gairebé tota la por ve de no saber si aixecaran mig bany.
• Compleix la data i l'hora. Si el lampista no hi arribarà, avisa.
• En acabar, passa a veure com ha quedat i tanca-ho amb el veí, no només amb l'empresa.
• Si cal tornar-hi, digues-ho abans de marxar.

La majoria d'aquests conflictes no neixen de la mala fe, sinó de la sensació que et fiquen a casa sense explicacions. Un avís clar, unes dates pactades i el compromís de deixar-ho tot com estava en resolen gairebé tots.

I guarda constància de tot: l'avís, les dates proposades, la resposta del veí, les fotos d'abans i de després i l'acord de qui paga què. Tenir aquesta història ordenada en un lloc que tothom pugui mirar, i que no depengui de la memòria del president de torn, és justament per al que serveix Dommiva el dia que algú pregunta què es va dir.