Morosos: el procediment real, pas a pas

És el problema que més desgasta un president, i en el qual més s'improvisa. El procediment existeix i funciona, però cal seguir-lo en ordre.

Pas 1: que el deute estigui ben documentat

Abans de res, la comptabilitat ha d'estar impecable: què deu, de quin període, i quins rebuts se li han passat. Una reclamació amb els comptes fluixos cau sola.

Pas 2: l'avís per escrit

Abans de qualsevol cosa formal, una comunicació escrita: quant deu, de què, i un termini. Molts casos es resolen aquí, sobretot si és un descuit o un problema puntual. Guardeu còpia i justificant d'enviament.

Pas 3: acord de la junta

Per reclamar judicialment cal que la junta aprovi la liquidació del deute i autoritzi la reclamació. Aquest acord es notifica al deutor. És el pas que més se salta i sense el qual no es pot continuar.

Pas 4: el procediment monitori

És la via específica per a deutes de comunitat i està pensada per ser accessible: relativament ràpida i, en quanties moderades, sense necessitat obligatòria d'advocat i procurador. Si el deutor no s'hi oposa, es converteix en títol per executar.

El que sí que funciona a més

• Publicar la llista de morosos al tauler de la comunitat està contemplat per la llei amb requisits concrets (quan no s'ha pogut notificar d'una altra manera). No és una humiliació pública improvisada: té el seu procediment.
• La privació del vot: qui no està al corrent de pagament pot quedar-se sense dret de vot a la junta, si no ha impugnat o consignat el deute.

El que no funciona

Tallar-li l'aigua, la llum o l'ús de l'ascensor o la piscina. Encara que sembli just i encara que es voti en junta, són vies de fet i col·loquen la comunitat en la posició equivocada. Es perd el cas i es paga.

I el més important

No deixar-ho córrer. Els deutes de comunitat prescriuen, i un impagament que s'arrossega tres anys sense cap acte formal és molt més difícil de recuperar que un atès als dos mesos. La incomoditat de reclamar aviat és sempre menor que la de reclamar tard.