Calefacció central: com repartir la despesa de manera justa

En moltes comunitats amb calefacció central el rebut es reparteix per coeficient de participació: cada habitatge paga un percentatge fix de la despesa total, tant si encén el radiador com si no. Durant anys va semblar el més normal. Avui és una de les discussions que més es repeteixen a les juntes.

Per què acaba havent-hi enrenou

El problema no és que uns siguin egoistes i altres siguin fredolics. És que en un mateix edifici hi conviuen situacions molt diferents.

• Qui hi viu tot l'any, teletreballa o té criatures petites i té la casa calenta d'octubre a abril.
• Qui passa fora mitja temporada, té el pis com a segona residència o directament buit.
• Qui viu en un baix, en un àtic o a la façana nord i necessita el doble de radiador per estar tan a gust com el veí del segon interior.

Sense dades de consum, la conversa és de percepcions: "jo gairebé no la poso" contra "doncs jo passo fred igualment". Ningú no pot demostrar res i la junta s'encalla any rere any.

Què són els repartidors de costos

Són aparells petits que es col·loquen a cada radiador i estimen quanta calor ha emès al llarg de la temporada, a partir de la temperatura del radiador i de l'ambient. En instal·lacions on la distribució ho permet, en lloc de repartidors s'instal·la un comptador d'energia per habitatge, que és més precís.

Val la pena explicar bé una cosa a la junta: els repartidors no mesuren euros ni quilowatts exactes per pis, sinó unitats de repartiment. Al final de la temporada se sumen totes les lectures de l'edifici i la despesa real de combustible es reparteix en proporció.

I les vàlvules termostàtiques

Van a cada radiador i permeten fixar una temperatura per estança; quan s'assoleix, tanquen el pas de l'aigua calenta. Sense elles, el repartidor mesura, però el veí no té una manera còmoda de consumir menys. Per això se solen plantejar juntes: una mesura i l'altra dona el comandament.

Com canvia el repartiment

El rebut passa a tenir dues parts:

• Una part comuna, que se segueix repartint per coeficient: manteniment, sala de calderes, revisions, pèrdues de calor de les canonades, consum de les zones comunes.
• Una part variable, segons el que ha consumit cada habitatge.

Convé deixar clara la part comuna des del primer dia, perquè la sorpresa típica és la de qui pensava que, si no encenia, pagaria zero. No funciona així: la instal·lació es manté encara que no la facis servir, i la calor dels pisos veïns atempera el teu.

Quin pes té cada part no és una decisió del tot lliure. Demaneu a l'empresa mantenidora o a un tècnic que us digui què estableix la normativa vigent per al vostre cas, i deixeu-ho per escrit a l'acta.

Abans de decidir, mireu la normativa d'avui

A Espanya hi ha regulació sobre la individualització del consum de calefacció en edificis amb instal·lació central, amb supòsits en què és obligatòria i altres en què no s'aplica, per exemple quan tècnicament no és viable. Les condicions han canviat diverses vegades, així que no us refieu del que es comenta al portal: demaneu un informe tècnic que digui què s'aplica al vostre edifici ara mateix i guardeu-lo.

Què convé parlar a la junta

• Pressupostos comparats de dues o tres empreses, amb el desglossament d'aparells, instal·lació, posada en marxa i la quota anual de lectura i repartiment. Aquesta quota és recurrent i s'oblida amb facilitat.
• Com es paga: derrama única, fons de reserva o repartiment en diversos mesos.
• Quin estalvi és raonable esperar al vostre edifici concret. Demaneu una estimació per escrit a l'instal·lador, no un percentatge de fullet: depèn de l'aïllament, de la zona i de l'ús que en feu.
• Una simulació per habitatge: com hauria quedat el rebut de la darrera temporada amb el nou repartiment. És el que més tranquil·litza i el que evita la sensació que uns hi guanyen i altres hi perden.
• Els casos difícils: baixos, àtics, pitjors orientacions, pisos buits. Millor decidir abans si es corregeix res i com.
• Qui llegeix els aparells, cada quant i com es comunica el consum a cada veí. Informar durant la temporada evita discussions en tancar-la.
• Què es fa si algú no permet la instal·lació o la lectura. Acordeu el criteri abans que passi.

Amb repartidors o sense, bona part de la tensió es desactiva quan cada veí pot consultar pel seu compte què consumeix, què es va acordar a la junta i en què se'n va els diners de la comunitat. Tenir-ho tot en un mateix lloc i sempre a mà és justament per al que fem servir Dommiva, i estalvia moltes converses incòmodes a l'ascensor.