Instal·lar un ascensor on mai n'hi va haver: majories, cost i qui paga

És l'obra que més divideix un edifici i la que més canvia la vida a qui viu en un quart sense ascensor. Convé arribar a la junta amb els números i la llei clars.

La majoria necessària

Aquí hi ha la sorpresa que gairebé ningú espera: si la instal·lació es demana per garantir l'accessibilitat d'una persona més gran de 70 anys o amb discapacitat que visqui o treballi a l'edifici, i el cost repercutit no supera dotze mensualitats ordinàries, la comunitat hi està obligada — no cal ni votar-ho.

Fora d'aquest supòsit, n'hi ha prou amb la majoria de 3/5 de propietaris i quotes, no la unanimitat. I els qui votin en contra queden igualment obligats a pagar.

Quant costa de debò

Un ascensor en buit d'escala en un edifici de 4 plantes es mou entre 40.000 i 70.000 €, segons si cal ocupar pati, tocar fonaments o refer l'escala. Suma-hi projecte, llicència i direcció d'obra.

«Jo visc al baix, no l'uso»

L'argument surt a totes les juntes. La resposta és que l'ascensor és un element comú i es paga per coeficient, l'usi un o no — llevat que els estatuts diguin expressament una altra cosa. I hi ha una dada que sol calmar el debat: instal·lar-lo revalora també els baixos, perquè revalora l'edifici sencer.

Sí que és cert que moltes comunitats pacten un repartiment menys costós per als baixos. És perfectament legal si s'acorda, però requereix l'acord, no n'hi ha prou amb reclamar-ho.

Els ajuts canvien el compte

Les subvencions d'accessibilitat i rehabilitació cobreixen percentatges importants, i en molts casos el propietari pot a més deduir-se'n una part a la renda. Abans de votar, que algú miri què hi ha obert a la teva comunitat autònoma: pot canviar el resultat de la votació.

L'ordre que evita el desastre

Tres pressupostos comparables, visita tècnica prèvia de cada empresa, i res de signar a la mateixa junta. La decisió es pren en junta; el contracte se signa després, llegit amb calma.