Juntes de 3 hores: el manual per abaixar-les a 45 minuts

Ningú no odia les juntes: la gent odia les juntes ETERNES. I l'eternitat té causes concretes i arreglables.

Per què s'eternitzen (diagnòstic)

1. Informació nova en directe: mitja junta és gent entenent números que veu per primera vegada.
2. Sense ordre real: el "s'obre el meló" — cada punt deriva en tres més.
3. Decisions sense opcions: es debat en obert ("què fem amb la façana?") en comptes de triar entre alternatives preparades.
4. El bucle: els mateixos tres veïns repetint el mateix argument per quarta vegada.
5. Teràpia de grup: greuges personals fent servir la junta d'escenari.

El manual dels 45 minuts

• Tot per avançat: comptes, pressupostos i propostes viatgen AMB la convocatòria. La junta decideix, no descobreix.
• Ordre del dia amb verb i temps: "Aprovar pressupost 2026 (15 min)" — no "comptes".
• Opcions tancades: A, B o C amb números. Debatre alternatives concretes és ràpid; filosofar és infinit.
• La regla del bucle: quan un argument sona per segona vegada, es vota. "Crec que les postures són clares: votem?"
• Aparcament de temes: el que surti fora d'ordre, a una llista visible per a la propera. Res no es perd; res no descarrila.
• Començar puntual i anunciar el final: "acabem a les 20:15" canvia el comportament de tothom.

L'efecte secundari màgic

Les juntes curtes i executives PUGEN l'assistència (la gent hi torna quan la seva hora val) — i l'assistència alta legitima les decisions. Cercle virtuós que comença, sempre, amb els deures fets abans de la junta.