Tornada a l'escola: els nens tornen al portal

El setembre torna els nens a les zones comunes a la tarda, i amb ells torna el clàssic: els qui creuen que un pati és per jugar i els qui creuen que és per passar.

Abans de prohibir, mirar el que hi ha

Moltes comunitats resolen això amb un cartell de «prohibit jugar al pati» i s'acabà. Funciona regular: s'incompleix, genera mal ambient i transmet a les famílies que sobren al seu propi edifici.

El que sol funcionar millor és acordar on sí i quan sí. Un pati interior amb horari acordat —per exemple fins a les vuit— molesta molt menys que la prohibició total, i es compleix més perquè hi ha alguna cosa a canvi.

El que sí convé delimitar

• Rampes de garatge i zones de pas de cotxes: aquí no hi ha marge. És un tema de seguretat, no de convivència, i convé explicar-ho així.
• Portes automàtiques i ascensor: jugar-hi no és una entremaliadura, és una avaria cara i un risc.
• Soroll en hores de descans, amb el mateix criteri que s'aplica als adults.

La part incòmoda: la responsabilitat

Si un nen es fa mal en una zona comuna, la comunitat pot veure's implicada si l'element estava en mal estat. Per això el setembre és bon moment per mirar baranes, reixes amb buits grans, tapes d'arqueta soltes o mobiliari deteriorat. La supervisió de cada nen és de la seva família, però el manteniment de l'edifici és de la comunitat.

El detall que estalvia conflictes

Els acords sobre aquest tema convé prendre'ls en junta, amb les famílies presents i amb la conversa feta. Un acord de tothom es compleix; un cartell posat per algú una tarda, no. I de passada queda en acta, que és el que evita reviure la discussió cada setembre.