Cas pràctic: el morós crònic que va acabar pagant

Cas tipus: comunitat de 9 habitatges, un propietari acumula 2.640 € (gairebé 3 anys de quotes). Les cartes s'ignoren, a les juntes promet i no compleix. La comunitat, dividida entre "pobre home" i "això és una presa de pèl".

L'error dels dos primers anys

Tot verbal: recordatoris de passadís, promeses en junta sense acta detallada, cap liquidació formal. El morós va aprendre que no passava res.

El gir: procés ordenat

1. Liquidació exacta del deute, quota a quota, aprovada en junta amb autorització expressa al president per reclamar judicialment. En acta, amb el desglossament annex.
2. Burofax amb la liquidació i 15 dies de termini, esmentant expressament el procés monitori i les costes.
3. Silenci. Monitori presentat (sense advocat: la mateixa LPH ho facilita per a deutes comunitaris amb la certificació de l'acord).

El desenllaç

Requerit judicialment, el deutor va pagar en 20 dies: deute complet més les costes del procés. No hi va haver judici. L'experiència gairebé universal del monitori comunitari: la majoria paga en rebre el requeriment del jutjat — la mateixa persona que va ignorar tres anys de cartes.

Les lliçons

• La paciència infinita no és bondat: és finançar el morós amb els diners dels qui sí que paguen.
• Sense registre (quotes emeses, impagaments anotats, comunicacions datades) no hi ha cas: el paperam ordenat ÉS el procés.
• El vot suspès del morós (mentre devia) es va aplicar en dues juntes — legal i pedagògic.
• I la convivència: sorprenentment, va millorar. L'ambigüitat enverinava més que el procés.