Passar d'un comptador general a comptadors individuals

En molts edificis antics hi ha un sol comptador d'aigua i la factura es reparteix per coeficient. És a dir: una persona sola paga gairebé el mateix que la família de cinc del pis del costat.

Per què genera tant conflicte

Perquè l'aigua no és com l'ascensor. L'ascensor està disponible per a tothom per igual, però l'aigua es consumeix, i el consum és radicalment diferent entre habitatges. Repartir-lo per coeficient converteix una despesa individual en una despesa comuna, i això només se sosté mentre ningú fa números.

Quina majoria cal

Instal·lar comptadors individuals és una innovació que modifica la instal·lació comuna. Requereix majoria de 3/5 de propietaris i quotes. No cal unanimitat, i això sorprèn molta gent que dona per impossible el canvi.

Ull: si a més voleu canviar el criteri de repartiment que fixen els estatuts —de coeficient a consum real—, això és modificar els estatuts i allà sí que mana la unanimitat. Convé mirar-ho abans de votar, perquè són dues coses diferents.

El que costa de debò

Depèn enterament de com estigui muntada la instal·lació. Si l'edifici té muntants independents per habitatge, és relativament senzill. Si la distribució és en anell o cada pis rep aigua per diversos ramals, l'obra es complica i s'encareix molt. Demana un estudi previ abans de portar xifres a la junta: és l'error més comú, pressupostar sobre el que se suposa en lloc de sobre el que hi ha.

Quan compensa

Quan hi ha molta diferència d'ocupació entre habitatges, quan hi ha locals amb consum alt, o quan se sospita una fuita que ningú localitza perquè el consum arriba barrejat.

I hi ha un efecte que gairebé ningú preveu i sol ser el major estalvi: quan cadascú paga el seu, el consum total de l'edifici baixa. La factura comuna es redueix pel simple fet d'individualitzar-la.