L'edifici que fa anys que no té president: com es reactiva una comunitat

Més comú del que sembla: comunitats formalment existents però adormides — sense president vigent, sense juntes, quota congelada o inexistent.

Els riscos de la comunitat adormida

Ningú no pot signar, contractar ni reclamar; l'assegurança pot estar caducada; i quan arriba l'inevitable (ITE, avaria estructural, requeriment municipal) no hi ha estructura per respondre — amb responsabilitats que acaben esquitxant tots els propietaris.

Com es desperta

1. Qualsevol propietari pot convocar: la llei permet als promotors de la junta (el 25% de quotes, o a la pràctica qualsevol veí si no hi ha president que convoqui) citar tothom amb ordre del dia clar: nomenament de càrrecs i reactivació.
2. Junta de reactivació: nomenament de president (acta formal), estat de situació (compte, assegurança, deutes, urgències) i quota mínima per arrencar.
3. Tràmits en cadena: acta → banc (o compte nou), CIF (recuperar o reexpedir), assegurança immediata, i llibre d'actes diligenciat.

Si ningú no vol el càrrec

El clàssic de les comunitats adormides. Opcions: rotació anual pactada amb la feina mínima ben organitzada, compensació de quota a qui l'assumeixi, o administració externa temporal mentre s'ordena. I recordar el marc: el càrrec és obligatori i el jutge pot nomenar — però a aquell extrem no cal arribar.

El missatge esperançador

Reactivar una comunitat adormida són unes setmanes de tràmits — i les que ho fan solen funcionar millor que mai, perquè arrenquen de zero amb sistema, sense vicis heretats.