Estufa de llenya o de pèl·lets en un pis: la sortida de fums i el permís de la comunitat

Amb el fred tornen les consultes: un veí vol posar una estufa de pèl·lets o una xemeneia de llenya al seu pis i pregunta si ha de demanar permís. L'estufa és a dins de casa seva, sí. Però el fum no es queda a dins, i el tub que el treu gairebé sempre travessa alguna cosa que és de tots.

El que el veí pot fer tot sol

La Llei de propietat horitzontal permet a cada propietari modificar el seu habitatge sempre que no menystingui ni alteri la seguretat de l'edifici, la seva estructura general, la seva configuració o estat exteriors, ni perjudiqui els drets d'un altre propietari. A més, ho ha de comunicar prèviament a qui representi la comunitat (article 7.1).

Col·locar l'aparell a dins del menjador entra en aquest marge. El problema comença amb l'evacuació dels fums.

Per on surt el tub

Hi ha tres situacions típiques, i cadascuna canvia la resposta:

• L'edifici ja té un conducte de fums per habitatge, pensat per a això. És el cas més senzill, tot i que cal revisar que estigui en condicions i que sigui apte per a l'aparell.
• El tub ha de travessar la façana. És l'opció que genera més conflictes: altera la imatge exterior, i a més moltes ordenances municipals limiten o prohibeixen les sortides de fums per façana.
• El tub ha de pujar fins a la coberta per un pati o per zones comunes. Suposa ocupar i perforar elements comuns.

En els dos últims casos el veí no pot decidir tot sol: necessita l'autorització de la junta. La majoria exigible depèn del que suposi l'obra a cada edifici, així que convé plantejar-ho bé a l'ordre del dia i, si hi ha dubtes, consultar l'administrador o un advocat abans de votar.

El que la junta hauria de demanar

Abans de votar, que el veí aporti per escrit:

• El model d'aparell i per on aniria la sortida, amb un esquema o plànol.
• Que la instal·lació la faci una empresa instal·ladora habilitada, d'acord amb la normativa tècnica vigent.
• Qui paga l'obra, el manteniment i la reparació de qualsevol dany als elements comuns. El normal és que tot vagi a càrrec seu.
• Què passa si en el futur el tub molesta o s'ha de retirar per a una obra comunitària, com pintar la façana o rehabilitar la coberta.

Deixar aquestes condicions recollides a l'acta evita que d'aquí a cinc anys ningú no recordi a què es va comprometre qui la va instal·lar.

Els veïns de dalt també compten

El fum d'una estufa mal instal·lada o mal mantinguda pot entrar per les finestres dels pisos superiors o del pati. Si passa això, ja no és una qüestió estètica: pot ser una activitat molesta o insalubre, i la comunitat o el veí afectat poden actuar-hi en contra.

Per això és millor pensar en la ubicació de la sortida abans de la instal·lació que no pas discutir després amb el fum a dins de casa.

Seguretat: el que no es negocia

• Neteja periòdica del conducte, segons el que indiqui el fabricant o l'instal·lador. Els conductes bruts són una causa coneguda d'incendis.
• Un detector de monòxid de carboni a l'habitatge. És barat i avisa d'un risc que no es veu ni fa olor.
• Avisar l'assegurança de la llar que s'ha instal·lat l'aparell.
• No emmagatzemar pèl·lets ni llenya a les zones comunes, com replans, trasters comunitaris o cambres de comptadors, sense un acord exprés.

Abans de comprar, pregunteu

L'error més car és comprar l'estufa i després descobrir que no hi ha manera legal de treure el fum. Si estàs pensant a instal·lar-ne una, consulta primer l'ordenança del teu municipi i planteja l'assumpte al president amb temps, perquè pugui anar a la junta següent.

I si ets president i t'arriba la petició, guarda tot el que es presenti: la sol·licitud, l'esquema, l'acord i les condicions. Tenir-ho ordenat a Dommiva, al costat de l'acta en què es va votar, permet respondre en minuts quan d'aquí a uns anys algú pregunti per què aquell tub és allà.