Pisos turístics a la comunitat: què es pot fer

En molts edificis petits ja hi ha un o dos pisos llogats per dies. De vegades no passa res i el veïnat ni se n'assabenta. Altres vegades sí: maletes a altes hores, el portal obert, la piscina plena de gent que ningú no coneix, les escombraries fora d'horari. Si a la teva comunitat ha sortit el tema, val la pena abordar-lo amb calma i amb ordre, perquè hi ha força coses que es poden fer i també coses que no.

Separar la convivència del debat de fons

Abans de plantejar res a la junta ajuda distingir dues coses diferents.

Una és el dia a dia: sorolls a hores intempestives, ús descuidat de les zones comunes, escombraries mal gestionades, desperfectes a l'ascensor o al portal. Això pot passar igual amb un llogater de llarga durada o amb un propietari, i la comunitat té eines per reaccionar sense necessitat d'entrar en si l'habitatge és turístic o no.

L'altra és l'activitat en si: que un pis es dediqui al lloguer de curta estada. Aquest debat és diferent i toca normativa, no només convivència.

Barrejar les dues sol acabar en una junta tensa i sense acords útils. Val la pena tractar-les per separat.

Què es pot fer amb les molèsties

Quan el problema és de comportament, el camí és el de sempre:

• Anotar els fets amb data i hora, sense adjectius. Un registre senzill val més que deu queixes explicades de memòria.
• Comunicar-ho per escrit al propietari, que és l'interlocutor de la comunitat encara que qui hi hagi a dins canviï cada setmana.
• Recordar o aprovar unes normes d'ús clares de les zones comunes: horaris de piscina, ús de l'ascensor, on i quan es treuen les escombraries, quantes persones poden accedir a les instal·lacions.
• Reparar els desperfectes i repercutir-ne el cost a qui correspongui quan es pugui acreditar.

Unes normes d'ús ben redactades i aprovades resolen més casos del que sembla, perquè donen un marc on agafar-se sense assenyalar ningú en particular.

El marge que dona la llei

La normativa espanyola de propietat horitzontal preveu que la junta pugui adoptar acords sobre l'activitat de lloguer turístic a l'edifici: des de condicionar-la fins a limitar-la. També preveu la possibilitat que aquests habitatges assumeixin una participació més gran en les despeses comunes, per l'ús més intens que fan del portal, l'ascensor, la neteja o les instal·lacions.

És un terreny que ha anat canviant i que a més es creua amb normativa autonòmica i municipal: en molts llocs s'exigeixen llicències o registres, i en alguns es limiten les zones on es permet l'activitat. Per això aquí no hi trobaràs articles ni percentatges concrets. El més sensat és comprovar el text vigent en el moment en què hàgiu de decidir i, si l'assumpte ve amb tensió, comptar amb assessorament abans de la junta i no després.

Dues idees que sí que se sostenen sempre:

• Un acord d'aquest tipus mira endavant. No sol servir per desfer situacions ja consolidades, així que és millor no prometre-ho a la convocatòria.
• L'acord desplega tots els seus efectes quan es documenta i s'inscriu com correspon. Una acta guardada en un calaix protegeix poc.

Portar-ho bé a la junta

Aquí és on moltes comunitats es perden, i sol ser el més fàcil d'arreglar:

• Incloure el punt a l'ordre del dia amb una redacció concreta, no un genèric "parlar dels pisos turístics". Si el punt està mal plantejat, l'acord pot quedar en no res.
• Repartir la informació abans: què es proposa, què implica en despeses, què diu la normativa aplicable.
• Escoltar el propietari afectat. Sol haver-hi marge d'acord (horaris, normes per als hostes, un telèfon de contacte disponible) sense necessitat d'anar més lluny.
• Redactar l'acta amb precisió: què es va aprovar exactament, amb quin abast, des de quan i qui s'encarrega de tramitar-ho.
• Notificar l'acord a tots els propietaris, inclosos els absents, i guardar constància d'aquesta notificació.

Si el conflicte s'enquista

Si després de l'acord i dels avisos la situació continua igual, hi ha vies per requerir formalment el cessament d'una activitat molesta. Són processos amb terminis i requisits propis, i aquí sí que convé que un professional revisi el cas concret. Arribar-hi amb les comunicacions ordenades, les actes clares i el registre d'incidències fet canvia molt el punt de partida.

Tot i així, la majoria d'aquests casos en edificis petits es resolen abans: amb normes clares, una conversa i un acord ben escrit. Tenir convocatòries, actes i avisos ordenats i accessibles per a tothom és la part avorrida, però és la que sosté tota la resta. Dommiva està pensat justament per a això.