Prevenir la morositat: el sistema que la talla abans que existeixi

Reclamar deutes funciona (ho expliquem en una altra guia). Però millor que reclamar bé és tenir poc a reclamar.

Com neix un morós crònic

Gairebé mai amb maldat: un rebut retornat que ningú no reclama → segon mes que "ja ho pagaré junt" → tercer amb vergonya de preguntar quant va → sisè mes en què la xifra ja espanta i s'instal·la l'evitació. El deute creix en el silenci.

El sistema preventiu (tot automàtic o gairebé)

1. Emissió puntual i regular: la quota que arriba el mateix dia cada mes es paga com la llum. La que arriba "quan el president pot", no.
2. Visibilitat immediata: cada veí pot veure el seu estat al moment. Sense cartes anuals sorpresa.
3. Reacció en 7 dies al primer impagament: missatge amable i automàtic de facto. No és pressió: és que el silenci no s'instal·li.
4. Facilitats primerenques: al segon mes, oferir fraccionar proactivament. El sotrac existeix; que no es faci cràter.
5. Tracte idèntic per a tothom: la morositat floreix on hi ha favoritismes ("a ell no li diuen res").

L'indicador que cal vigilar

No el total degut: l'antiguitat del deute més vell. Deute de 30 dies és gestió normal; de 90, un avís; de 180, un fracàs del sistema (no del veí).

El resultat esperable

Les comunitats amb aquest sistema conviuen amb impagaments puntuals del 2–5% que es resolen sols — i no coneixen el morós de tres anys. La diferència no és la sort amb els veïns: és que aquí el silenci mai no dura sis mesos.