Puc negar-me a ser president?

La resposta curta que ningú vol sentir: el càrrec és obligatori. La llei ho diu expressament. Però hi ha matisos.

La regla

El nomenament (per torn, sorteig o elecció) obliga. No viure a l'edifici no eximeix; ser propietari és el que compta.

Les sortides legals

• Rellevament judicial: dins del mes següent al nomenament, pots demanar al jutge que et rellevi al·legant causa justificada (edat avançada, malaltia, absència prolongada, càrregues familiars acreditades). El jutge decideix i, si et relleva, designa el sistema per al substitut.
• Acord intern: molt més pràctic — buscar en la mateixa junta un voluntari o un intercanvi de torn («me'l salto ara i l'assumeixo l'any que ve»). La majoria de «no puc» es resolen així.

El que no funciona

Ignorar el càrrec. El president que no exerceix continua sent responsable legal de la comunitat — el pitjor dels mons: les obligacions sense el control.

La reflexió honesta

Gran part de la por al càrrec és por al desordre: heretar papers, comptes confusos i baralles. En una comunitat amb els comptes clars, les actes accessibles i la gestió ordenada, el càrrec rota sense drama — i fins i tot hi ha voluntaris.