Cas pràctic: la derrama de l'ascensor, de l'avaria a l'acord

Cas tipus de manual (noms inventats, situació universal): edifici de 12 habitatges, ascensor de 1998, motor fos al març. Pressupost de substitució del grup tractor: 18.000 €.

Setmana 1: contenció i dades

La presidenta demana tres pressupostos comparables (substituir motor / modernització parcial / ascensor nou amb ajuts) i l'estat real del fons: 4.200 €. Comunica a tothom: què ha passat, opcions en estudi, junta en 15 dies. L'ascensor, aturat — amb veïns grans, urgència real.

Setmana 3: la junta

Presenta tres opcions amb números i anys de vida esperats:

• Reparar motor: 18.000 € — pedaç de 5–8 anys.
• Modernització (motor + maniobra + portes): 31.000 € — 15–20 anys, i subvencionable per accessibilitat.
• Es descarta ascensor sencer (55.000 €) per desproporcionat.

Debat: els dels baixos demanen pagar menys (els estatuts no els eximeixen: paguen per coeficient, s'explica amb les escriptures a la mà); una veïna proposa esperar (amb l'ascensor aturat, cau sola). Votació: modernització, 10 a favor de 12 (83% de coeficient). Acta impecable amb pla de pagaments.

El pla de pagaments que ho va fer possible

4.200 € del fons + derrama de 26.800 € repartida per coeficient en 10 mensualitats. Per a l'habitatge mitjà: 223 €/mes durant 10 mesos. Dues famílies amb dificultats pacten 15 mesos (acordat en junta: flexibilitat amb registre).

Sis mesos després

Obra feta, subvenció d'accessibilitat concedida (5.400 € que van escurçar la derrama en dos mesos), zero impagaments. Les claus: dades abans que opinions, opcions tancades i comparables, repartiment transparent que cada veí va poder verificar amb el seu coeficient, i seguiment visible de cada termini.